ENTREVISTA A LLUÍS CARRERAS (MEMBRE DEL CINECLUB CISCO DE CAN MOSENYA)

La Sal de la tierra_A3

Primer una breu descripció de Lluís Carreras com a membre de Cineclub i l’entitat.

Ara fara deu anys,  vam iniciar un grup de persones del poble l’aventura de tornar a fer cinema al Teatre del Centre, amb projeccions regulars de pel·lícules,  i així,  recuperar una tradició on aquesta activitat sempre havia estat present,  ja des dels inicis del cinema mut i en diferents espais del poble. Sóc el president de l’associació que organitza aquesta activitat, el Cineclub Cisco de Can Mosenya. En el cas de Sebastiao Salgado comparteixo l’amor per la fotografia i casualment la formació com a economista.

Com vas conèixer el documental “La sal de la tierra”? Coneixies prèviament a l’autor, en Sebastiao Salgado?

Vaig conèixer aquest documental a les projeccions que setmanalment ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona on es presenten passis previs a l’estrena de les pel·lícules, amb la col·laboració dels cinemes Verdi i d’altres distribuïdores.

“La sal de la tierra” parla per una banda sobre conflictes internacionals, la fam i èxodes; i per l’altra, contrasta amb territoris verges, flora i fauna salvatges, mostrant la bellesa del nostre planeta. Tot això ho fa a través de la vida del fotògraf Sebastião Salgado i la seva obra.

Què és el que més et va impactar del documental. O el que més destacaries?

Formalment la seva excel·lència visual. No podia ser d’altra manera si reunim Salgado i Wenders al mateix documental. I per sobre de tot sempre em commou la infinita tristesa que reflexa la mirada de Sebastiao Salgado que es un fidel mirall dels horrors testimoniats per la seva càmera.

Com descriuries el documental des de la vessant fotogràfica i de tractament de la imatge?

Bàsicament realitzat en un blanc i negre d’una austeritat colpidora ens recorda permanentment la frase introductòria del film: “Fotografiar es dibuixar amb la llum”. La llum, la present i l’absent, son els protagonistes.

Estàs d’acord amb el sentit en què es diu que les persones són “la sal de la terra”?

Posa l’home com a centre de l’esdevenir del planeta terra, no com a dominador i destinats a gaudir-ne i embellir-la amb la seva explotació, com ens deien els il·lustrats, sinó com a garant del seu respecte i continuïtat.

Per què la gent l’hauria de veure?

Es un missatge al mateix temps desesperat i finalment conciliador respecte de la nostra condició de depredadors i conservadors de la terra i la nostra pròpia espècie.

Anuncis

Col·lectiva de Nadal

ColectivaNadal_XARXES

El proper divendres 15 de desembre tindrà lloc a l’Espai 2 la inauguració de la tradicional exposició Col·lectiva de Nadal, que cada any s’organitza des de la Regidoria de Cultura.

En aquesta mostra podreu veure les obres que han realitzat durant aquest trimestre del curs l’alumnat de pintura i dibuix de l’Espai de les Arts, així com també, dels Centres Cívics de Can Taió i de Can Folguera. Més d’una vintena de quadres de tots els estils, formats i tècniques decoraran l’Espai 2 durant tot el Nadal.

Voleu conèixer que han après i veure que han creat els nostres artistes locals?

La inauguració tindrà lloc a les 20h i l’exposició la podreu visitar fins el 14 de gener del 2018.

Us hi esperem!

Museu en Família: El color de la veu

image003El Museu en Família d’aquest mes serà el proper diumenge 26 de novembre i esteu tots convidats a participar del taller El color de la veu!

En aquesta ocasió, l’activitat anirà a càrrec de l’artista Hans Möller, que actualment presenta a la nostra sala d’exposicions Espai 1, la mostra “Projecte DM”,  que podeu visitar fins al 10 de desembre.

El taller El color de la veu us permetrà conèixer de primera mà l’obra d’en Hans, entendre com realitza les seves composicions, quines tècniques fa servir i com transforma allò que l’inspira, un poema, una frase, un mot, en una obra d’art…

Teniu curiositat per saber com crea? Voleu aprendre a expressar el que teniu a la vostra imaginació? Doncs us esperem el proper diumenge 26 d’octubre a les 12h al Museu Municipal.

L’activitat està limitada a un màxim de 30 famílies (per rigorós ordre d’inscripció).

Inscripcions a: https://goo.gl/forms/WYQdfSW9bFofu3gq1

Entrevista a Hans Móller

El passat 27 d’octubre es va inaugurar a l’Espai 1 de la Granja Espai Cultural l’exposició “Projecte DM” de Hans Móller i la podreu visitar fins el 10 de desembre.

En Hans és un artista barceloní que ens presenta una mostra inspirada en el poemari “Descripción de la mentira” d’Antonio Gamoneda, un conjunt d’obres de diferents  tècniques i suports; però si voleu saber més sobre ell i la seva obra, us animem a continuar llegint aquesta entrevista.

_MG_9519

Sempre s’ha sentit atret per la pintura, però quan va realitzar la seva primera exposició? On va ser? Recorda alguna amb especial estima?
-Em sembla que el dibuix més antic que roda per casa és de 1962. Bé, la meva no és una carrera fulgurant ni meteòrica ni jo era cap mena de nen prodigi. M’agraden les coses, els objectes. Un dia algú em va dir que aquelles coses que feia eren art. Doncs molt bé, gràcies.
La meva primera exposició la vaig fer a Granollers, l’any 1976. I no tinc especials records pel que fa les exposicions, perquè sempre són un mal de cap, uns nervis absolutament estúpids, sí, però els tinc.

-L’obra que ens presenta és sobre l’experiència que va tenir amb la lectura del poemari d’Antonio Gamoneda, Descripción de la mentira. Sempre rep la inspiració de la literatura? O li ve de qualsevol font?
-No crec tenir inspiració. No sé exactament com funciona això, però en llegir Descripción de la mentira vaig sentir la necessitat d’agafar llapis i paper, i ja hi vaig ser. També he treballat a partir de la música i de pintura d’altres pintors. Els temes vénen sols, i si no vénen, pinto igual.

-Les tècniques utilitzades en aquesta mostra són molt diverses, a diferència d’alguns altres que es centren en una en concret. Fa quant que treballa amb varietat? Ha tingut èpoques en les que ha treballat de manera diferent o amb una única tècnica?
-Mai he establert una única disciplina. Pintar, dibuixar, gratar, empastifar, cosir o simplement retocar discretament un objecte o una superfície trobada són en realitat el mateix, almenys per a mi.
Tot i treballar en un conjunt d’obres, cadascuna d’elles té la seva personalitat, i, per tant, també pot ser el resultat de recursos tècnics diversos.

– Què és l’art per vostè?
-No en tinc ni idea. És una pregunta que he fet moltes vegades a moltes persones. Crec que em resignaré a continuar no sabent què és. De fet, el que m’interessa és la cultura, que pren de l’art allò que li interessa per tal de créixer. Ara, si vols una frase que em va venir al cap un dia, doncs te la regalo: l’art és mal d’home (i de dona, és clar), de la mateixa manera que diem mal de cap o de queixal. És que les formigues o els elefants no fan art, no en tenen cap necessitat!

 

 

Moments del paisatge rural sud-americà. Una mirada a la infantesa

Espai-2_Paisatge-Sudamerica_XARXES

El proper divendres 3 de novembre de 2017, l’Espai 2 de la Granja Espai Cultural s’inaugura l’exposició “Moments del paisatge rural sud-americà. Una mirada a la infantesa”, de Sergio Pascual.

En Sergio és un fotògraf aficionat que es va iniciar en aquest món l’any 2012, quan va fer un viatge al Vietnam i va agafar la càmera del seu amic. A partir d’aquest moment va decidir comprar-se una càmera pròpia i endinsar-se en el món de la fotografia. Entre els consells del seu cosí i la seva formació autodidacte, el Sergio ha fet de la seva afició una oportunitat per “congelar moments determinats de la vida d’algú i de  llocs concrets”.

 Seguint aquesta idea, ens presenta la mostra “Moments del paisatge rural sud-americà. Una mirada a la infantesa”, un recull d’una seixantena  d’imatges en blanc i negre que reflecteixen les vivències del seu pas per Sud-Amèrica, des de la Patagònia (2014) fins a Colòmbia (2016).

Aquesta exposició contempla les situacions quotidianes de la vida rural entorn aquesta cultura.  Treballs artesanals, treball al camp, paisatges i la infantessa són alguns dels temes que tracta.

L’acte inaugural serà a les 20h i l’exposició romandrà fins el 10 de desembre.

Us hi esperem!

Projecte DM

Espai1_ProjecteDM_XARXES

El proper divendres 27 d’octubre s’inaugura, a l’Espai 1 de la Granja Espai Cultural, l’exposició “Projecte DM” de Hans Móller.

En Hans Móller és un artista barceloní què tot i que es va sentir atret per la pintura des de petit, no va ser fins als 18 anys que va decidir dedicar-s’hi  plenament. Tot i així, en Hans, no  va cursar estudis artístics, sinó la llicenciatura de periodisme, ofici que va començar a exercir l’any 1975. I, tot i que de professions n’ha tingut moltes i molt diverses, el més important a la seva vida ha estat  sempre pintar.

L’artista en aquesta mostra, ens presenta un conjunt d’obres relaciones i inspirades en el poemari “Descripción de la mentira” d’Antonio Gamoneda.  A l’exposició Projecte DM els visitants podran contemplar un total de 54 peces de tècniques i suports molt diferents (pintura i grafit sobre paper, pintura sobre tela, pintura i collage sobre fusta, etc. )

Voleu conèixer la seva obra? Voleu endinsar-vos en Projecte DM i descobrir les composicions que s’han inspirat en el poemari de l’Antonio Gamoneda? Doncs us esperem el proper divendres 27 d’octubre a les 20h a l’Espai 1.

Hi esteu tots convidats!

Obrim secció amb… l’Enterrament col•lectiu de Can Vinyals

Aquest mes us presentem l’enterrament col·lectiu de Can Vinyals, una troballa singular composada  d’un conjunt de peces que de ben segur molts de vosaltres heu vist al museu, però que potser en desconeixeu la seva història.

La Descoberta

El jaciment es va trobar a finals de 1977 a l’actual polígon industrial de Can Vinyals, al nord de la carretera de Sabadell, quan un tractor va rebaixar aquell terreny. Al fer-ho, va deixar al descobert les restes d’un infant d’aproximadament 7 anys i del que només es va poder documentar el maxil·lar inferior. Posteriorment, es va realitzar una nova descoberta, el  cos d’un jove d’uns 18 a 20 anys. Aquest fet va propiciar l’excavació complerta del conjunt del jaciment.

IMG_20171018_182929
Vista general de l’enterrament.

Les Troballes

El jaciment es composa d’un sepulcre de fossa amb les restes de 4 individus, 1 infant i 3 adults. D’aquests, només se’n conserven dos homes d’uns 20-22 i 30-35 anys respectivament que es troben en posició fetal i al segon li manca la part inferior de les extremitats inferiors (tíbies, peronés i peus). Els cossos estan acompanyats d’un aixovar divers com un ganivet de sílex, uns triangles de sílex blanc i dues puntes de sageta de sílex melat i un gra de collaret de lignit. També es va trobar un cargol marí que no és propi de la nostra zona, però si que està documentat a les costes mediterrànies més orientals, podria ser, per tant, que aquesta civilització provingués d’Orient.

El sepulcre estava tancat per una coberta de conglomerat i còdols en forma d’una sola llosa, que bloquejava l’entrada del pou d’accés a la cambra. Aquesta, era de planta circular amb un diàmetre de 185 i una profunditat màxima de 120 cm.

Cronologia

El jaciment pertany al període del neolític final, concretament entre el 2.500-1.800 aC.

Particularitats del jaciment

La característica més important d’aquest jaciment és que les restes es conserven tal com es van trobar in situ, ja que l’extracció es va realitzar en bloc. Gràcies a això s’han pogut realitzar diferents estudis, sent el més recent és el que s’està fent sobre la genètica de poblacions neolítiques al nord-est de la Península Ibèrica, en el que col·laboren la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institució Milà i Fontanals del CSIC i la Universitat Complutense de Madrid.

L’objectiu de l’estudi és conèixer diferents aspectes de les poblacions d’aquella època, centrant-se en les pràctiques funeràries. I una de les proves  més interesants que s’han fet és la anàlisis d’una mostra d’un fragment d’ós per treure l’ADN i així poder datar més concretament a quin període pertany.

Si voleu saber-ne més podeu llegir aquest article:
Les restes de Can Vinyals objecte d’un estudi sobre les comunitats neolítiques

Bibliografia:

Vinyals i Rovira, F. (1994) Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la Prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Fotografies de Laura Gómez Morgado.